Dol patològic

Germà, de David Chariandy

Traduït per Marc Rubió. Editat per l’Altra Editorial.

9788494782978 Què suposa ser fill d’uns immigrants negres al Canadà? Com es manté l’esperança vivint en un barri ple de violència, misèria i precarietat? Com es formen els lligams familiars en aquesta lluita constant per tirar endavant? Com fugir del destí que la societat ha escrit per l’escòria com tu? Com resignar-t’hi? Com es supera una injustícia quan t’arrabassa sense pietat el que més estimes? Com cicatritza aquesta absència? Com poses fi a aquest dol crònic? Com mates aquest silenci que t’oprimeix i t’abraça a la vegada? Com retens aquest crit desesperat de impotència i ràbia que s’agita dins teu?

Germà, la segona novel·la del canadenc David Chariandy, transcorre a través d’aquests interrogants incòmodes. El narrador és en Michael, un nen tímid i insegur que al 1991 viu al Park, un barri obrer, amb les dues persones a les que més estima. La seva mare, que va arribar de Trinitat carregada de somnis, arriba cada nit a casa derrotada de cansament per les feines precàries que ha de combinar per tirar endavant la seva família. El noi de catorze anys que s’acosta prudentment a ella amb un suc i li acaricia la cara perquè es relaxi és en Francis, el germà gran del nostre narrador. I com presentar-vos aquest germà, epicentre d’aquesta història? En Francis és un noi creatiu, ben plantat, afectuós, lleial, espavilat, segur d’ell mateix… però té un defecte imperdonable per la societat canadenca d’aquells temps: no suporta la injustícia. Quan en Francis sent que el racisme l’impedeix avançar o afecta a la seva família o als seus amics, lluny de defugir-la i fer com si no hagués passat res, com fa tothom, li planta cara amb dignitat, la combat amb orgull i fúria.

Però segurament si li preguntéssiu al petit Michael si estima algú més també us mencionaria a l’Aisha, una amiga de l’escola amb qui comparteix una complicitat i un afecte creixent. Deu anys després d’un fet traumàtic que va canviar la seva vida per sempre, en Michael, ja adult, es retroba amb l’Aisha i això farà despertar molts records mal enterrats.

Amb menys de dues-centes pàgines, Chariandy t’introdueix en una història escrita amb una delicadesa, una nostàlgia i una intimitat que t’atrapen des de la primera frase. Aquesta commovedora novel·la plena de veritat sembla avançar per sí sola a través de la extraordinària complexitat dels seus personatges, l’atenció als petits detalls, als petits moments, als petits gestos, a tot el que és petit però que emmascara tot el que és important. I quan l’acabes de llegir et sents com si haguessis passat per un terratrèmol breu, però després del qual saps que mai tornaràs a ser la mateixa persona. No entenc com aquesta petita gran novel·la ha passat tan desapercebuda.

“Se’l va acostar cap a ella i li va dir que aniria a buscar ajuda. Fos el que fos, hagués fet el que hagués fet, aconseguiria l’ajuda que necessitava, li va prometre. Ell va començar a fer uns gemecs greus que li sortien del fons de la panxa. Es va posar a murmurar-li disculpes per tot, per la cara plena de sang amb què li tacava la camisa de dormir, pels terribles esforços que sempre s’havia vist obligada a fer.”