Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar.
Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m’havia tret. L’olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l’olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo.
Després de cinc anys des de al publicació de Els nois (2014), Toni Sala torna amb una novel·la que explora la naturalesa de la maldat i la mort. Persecució és de moment la meva millor lectura de l’any. Si vols saber per què, aquí tens la vídeo-ressenya:
- Llegir escoltant: Per la bona gent, de Manel.
- Altres llibres de Toni Sala: Els nois.
- T’agradarà si et va agradar: Goat Mountain, de David Vann.
Entre lletres 
[…] Persecució, de Toni Sala […]
M'agradaM'agrada