La llegenda del sant bevedor, de Joseph Roth

París confon i desorienta. Les persones que caminen per la Ciutat de les Llums sempre estan buscant alguna cosa, però les seves avingudes, places, músiques i cafès semblen conspirar per distreure-les, per desviar-les dels seus camins, per pedre-les en aquest somni fantàstic i infinit que és París. Bovary buscava fer realitat en aquesta ciutat les seves ambicions però, per encegada per un miratge, acaba en desgràcia. En Frédéric, de L’educació sentimental, i l’Armand, de La dama de les camèlies, busquen progressar, però l’amor, fatídic, impossible i inevitable, els hi fa canviar els plans. Tots acaben buscant alguna cosa que no havien previst buscar: l’Oliveira busca a la Maga, en Valjean l’absolució del seu passat, en Grenouille el perfum perfecte, en Proust els records i Hemingway l’inspiració. Però París és com una amant escurridissa, que es deixa veure però no atrapar, que es deixa olorar però no tocar.

El protagonista de La llegenda del sant bevedor, publicat pòstumament, també es passeja per París amb un propòsit. El sant bevedor és l’Andreas Kartak, un vagabund alcohòlic que dorm sota un pont del Sena entre papers de diaris, però a qui de sobte la sort sembla somriure-li. Un desconegut li ofereix dos-cents francs sense cap tipus de condició. Però l’Andreas, que tot i la seva pobresa és una persona honesta, només els accepta si és un préstec, i és així com el misteriós personatge li diu que, si els vol tornar, ho faci a santa Teresa de Lisieux, a l’església de Santa Maria de Batignolles.

A partir d’aquest moment, tornar els diners a santa Teresa de Lisieux es converteix en la missió diària de l’Andreas, però París s’interposa, desviant sempre el seu camí, cofonent-lo amb els seus bistrots, els seus bars i les seves noies boniques. La fortuna segueix somrient-li al nostre protagonista, però la ciutat sempre està preparada per tentar-lo i impedir que torni els diners.

Aquesta petita novel·la, amb menys de cent pàgines, et captura des de la seva primera pàgina. Tot i que inevitablement et fastidia la facilitat amb la que el protagonista es distreu del seu objectiu i es deixa endur per les circumstàncies i la seva passió per beure, no pots deixar d’estimar-te’l. I és que realment el títol de sant bevedor li fa justícia; és vagabund, alcohòlic i irresponsable, però també generós, honest i un home de paraula. Estructurada en curts capítols -a la magnífica edició de Cercle de Viena cadascun està encapçelat per una il·lustració d’una estanteria amb quinze ampolles que es van buidant a mesura que avança la narració- aquest llibre transcurreix com un somni i es llegeix fàcilment en un sol dia.

L’únic problema de La llegenda del sant bevedor és que es va inflant i promet un desenllaç trascendental però quan el lector finalment hi arriba, ple d’expectatives, es quedarà amb la sensació que la història va superar a Joseph Roth, que li va posar final com bonament va poder i, al menys jo, em va deixar decebut. Però només per les poques pàgines que té, la seva originalitat i la seva innegable qualitat literària, ja val la pena llegir-lo.

*

La pintura de la capçalera és “Le bock“, de Pablo Picasso (1902).

*

Títol: La llegenda del sant bevedor.

Autor: Joseph Roth.

Traductora: Judith Vilar.

Títol original: Die Legende vom heiligen Trinker.

Editorial: Cercle de Viena.

Pàgines: 93.

Preu: 13,50€.

ISBN:9788483304969.